divendres, 22 de setembre de 2017

GIUSEPPE CATOZZELLA: CÓRRER SENSE POR



Tornem de l'estiu i comencen les activitats de club de lectura a la Biblioteca de Martorell.
Ahir al vespre ens vam reunir un modest grup de lectors per tal de comentar el llibre Còrrer sense por, de l'autor italià Giuseppe Catozzella. 
Es tracta d'una crònica novel·lada per un periodista italià, basada en fets reals, la qual ens explica la història de la Samia, una noia que es prepara per a ser atleta i que ha de sortir del seu país fent servir les xarxes de tràfic de persones.
El viatge de la Samia ens transporta a conèixer un món que no té res a veure amb el nostre, però que és una realitat terrible que cada dia viuen molts éssers humans.
Sabem que existeixen moltes persones al món que viuen aquestes situacions que ningú té autèntiques ganes d'arreglar i el llibre ens serveix per a prendre consciència.
Els lectors valoren les moltes petites històries contingudes en la novel·la.
La relació entre les persones que és l`únic valor dintre de l'absoluta misèria. Tot i així, comentem que davant aquestes vivències tan extremes surt la part més salvatge de l'espècie humana, l'egoisme de la lluita per la supervivència.
També se senyala la por com un dels temes més importants del llibre, doncs són moltes les històries de la novel·la que produeixen absolut espant.
Crida l'atenció el tema dels diners, com una gent tan absolutament pobre és capaç de reunir grans quantitats de diners per tal de pagar als traficants i intentar sortir de la dura realitat de Somàlia.

Ha estat una lectura molt ben valorada per alguns lectors, doncs la història és molt impactant i punyent i atrapa fins al punt que una de les lectores el va acabar en una nit.

Li posem nota:


9  8  7  8  9  8  7 = mitjana   8

divendres, 21 de juliol de 2017

ELISABET STROUT: UN LLARG HIVERN

Al Club de lectura Bibliolovers vam llegir l’obra de la novel·lista americana Elisabet Strout, Un llarg hivern, traduïda per Elisabet Tallada amb una llengua plena de color.

L’obra es desenvolupa
a Maine, al nord-est dels Estats Units i desplega un mosaic de vides conduïda per Olive Kitteridge, mestra jubilada, dona ferma i de caràcter, que pren consciència de si mateixa i de les persones que l'envolten, curiosa i emocional i honesta. 
Juguen també un paper destacat la figura del marit Henry, farmacèutic i el fill Christopher, alhora de posar sobre la taula les situacions familars que sorgeixen. 

Un dels aspectes que es va comentar va ser  la precisió psicològica amb la qual es descriu la situació humana i planteja temes interessants des de l’enamorament al llarg de la vida perquè tal com diu l’autora “les coses més importants de la vida són estimar i ser estimat” o “cal que estimem perquè altrament emmalaltim”. També tracta temes com ara la religió, la decepció del fill i les nores, l’anorèxia, la il·lusió per viure, entre d’altres.

Una altra de les caraterístiques de la novel·la és que Strout crea un escenari diferent per a cada capítol amb uns personatges diferents amb els quals conviuen la protagonista i la seva família, cosa que li permet crear temes de fons diferents. 

Els membres del club de lectura han estat molt satisfets de la lectura i enfilen la novel·la Minuto de silencio, de Siegfried Lenz per a la pròxima trobada.

dijous, 13 de juliol de 2017

MONTSERRAT ROIG: EL TEMPS DE LES CIRERES



El Club de lectura de tarda es va acomiadar fins al curs que ve amb la darrera reunió abans de l'estiu.

En aquesta trobada es va comentar la novel·la El Temps de les cireres de Montserrat Roig. 
Aquesta autora, a part d'escriure novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics, també va destacar com a entrevistadora i presentadora en diversos programes de televisió.

El Temps de les cireres  és una novel·la ambientada durant la decadència del franquisme i retrata els mons tan diferents que el regim tolerava i els que no, des del món estudiantil a la tolerància envers els precursors de la inflació del totxo. 

En aquest context, la noia protagonista del llibre, qui pertany a una família benestant, decideix fugir a Londres i anar a viure en un ambient més liberal i progressista. Però a la tornada descobreix que l'experiència no l'hi ha proporcionat res que ompli els seus ideals, més aviat tot el contrari.

Tots els participants van coincidir en el fet que, malgrat  que el llibre no els hi havia desagradat, s'esperaven molt més de la literatura de la Montserrat Roig. 
Potser aquest no és un dels seus llibres més representatius, però amb aquesta lectura hem volgut fer un petit homenatge a una autora que desgraciadament ens va deixar molt més aviat dels que ens hauria agradat.

Els lectors passaran l'estiu descansant, però també llegint, doncs s'han portat cap a casa dos llibres que es comentaran en la trobada del mes de setembre.

Fins aleshores, us desitgem a tots i a totes, molt bones lectures i un millor estiu.

dilluns, 3 de juliol de 2017

MAR BOSCH OLIVERAS: LES GENERACIONS ESPONTÀNIES

Arriben les vacances i amb elles els diferents clubs de lectura de la biblioteca de Martorell fan una aturada en la seva activitat.


El club de lectura de nit es va reunir per darrera vegada en el local de la biblioteca. En aquesta reunió es va comentar el llibre les Generacions espontànies de l'autora Mar Bosch.
El llibre havia estat triat per ser divertit i fàcil de llegir, i també per la manera d'enllaçar les històries.



El primer comentari dels lectors va ser la sorpresa que ens van portar molts amb el llibre, que no era precisament el que esperàvem, un al·legat del món laboral i de com el jovent el té prou difícil en l'actualitat. 
El que en realitat vam trobar, va ser un relat prou hilarant, amb una protagonista molt excèntrica i gens habitual. Potser l'entorn en el qual està situat el llibre si és aquesta societat competitiva.
Alguns lectors veuen la crítica social, no només al món laboral, sinó a la societat que ens marca un camí del qual difícilment ens podem sortir, mentre que per una altra part demana creativitat. Es premia la iniciativa, però no es deixa que la gent se'n surti d'unes línies determinades.



És veritat que hi han històries molt rocambolesques, però els lectors vam fer una lectura metafòrica. 



Les exageracions, el personatge tan caricaturesc i les situacions surrealistes no són més que un camí per posar en evidència els paranys de la realitat. Com el món laboral, per exemple, que demana més i més a les persones, el préssec cada cop més gran, per exemple, que alguns també han vist com a la representació de l'egoisme.
El que els lectors troben més positiu és la lectura final de "sigues tu mateix i triomfaràs".



El final del llibre no agrada a ningú. Tots pensem que l'autora no va saber exactament com acabar-lo i va fer un final massa rosa i ensucrat.
Hi ha qui critica la falta de versemblança del personatge, que a alguns recorda a Ignatius, el protagonista de La conjura dels enzes i d'altres a la protagonista del diari de Bridget Jones.



Li posem nota: 8 + 8 + 7 + 6 + 6 + 7 +7 + 7 +7 = 7

dilluns, 12 de juny de 2017

PILAR RAHOLA: MARIONA

El grup de lectura de tarda ens vam reunir per comentar la lectura de la novel·la Mariona de Pilar Rahola. 

Com tots sabem, la Pilar Rahola és un personatge molt mediàtic. Escriptora, articulista, col·laboradora en tertúlies televisives, política, defensora de la causa jueva... tan polifacètica que  tots teníem ganes de comprovar quin era el seu estil literari en el moment d’escriure una novel·la. 
La primera gran sorpresa que ens hem trobat en el moment d’iniciar la lectura del llibre ha estat l’ús d’un català propi de l'època en la qual està ambientada la novel.la. 
Això fa que al principi costi una mica d’entrar dins la trama, ja que algunes de les paraules (com per exemple “bullangues”) s'han de buscar al diccionari per comprendre el seu significat.


La novel.la està protagonitzada per la Mariona, una jove de la vila de Gràcia que l’any 1824 està a punt de casar-se. Porta una vida humil i senzilla, però les circumstàncies històriques de l’època (vagues, revoltes, repressions, etc.) l’obligaran a lluitar per la seva pròpia supervivència i la dels seus fills i néts.

Per damunt de tot, en el llibre està sempre present el tema de les lleves, les temudes lleves que s’enduien els fills a la guerra i molt probablement a morir lluny de casa. 

En la novel.la queda molt clar que les persones amb diners tenien la possibilitat de pagar perquè els seus fills no anessin a la guerra. I les persones que no podien pagar (com per exemple la Mariona) eren capaces d’arribar a entregar el seu cos per aconseguir salvar el fill d’anar a les lleves. 

En general, el llibre ha agradat, tot i que la majoria va coincidir que la història es mereixia una protagonista amb un caràcter més fort i lluitador. 

La Mariona no deixa de ser una persona que es deixa portar per les circumstàncies del destí i només cap a la part final del llibre és capaç de demostrar una mica més de caràcter. 

En realitat, el veritable argument del llibre és la pròpia història de Catalunya durant aquells anys complicats i convulsos (els bombardejos militars, la maçoneria, la Renaixença, les lleves, les lluites al carrer, etc.). La Mariona només serveix com a fil conductor de la novel.la.



divendres, 2 de juny de 2017

CRISTOPHER MORLEY: LA LLIBRERIA AMBULANT


En la darrera cita del club de lectura de nit ens vam reunir un grupet de participants per comentar el llibre de Christopher Morley, la llibreria ambulant.

El llibre havia agradat, principalment, per trobar-lo divertit i lleuger, una faula entorn de l'amor pels llibres que ens va donar  per a una estoneta de tertúlia.

En primer lloc, està el tema del feminisme. Més avançat als Estats Units que a Europa, ens trobem un llibre escrit en la segona dècada del segle XX que planteja el tema de l'emancipació de la dona. 
Ens van sorprendre detalls, com ara que la protagonista estalviés per a comprar-se un cotxe, en la segona dècada del segle XX i en el món rural! I és que als Estats Units sembla que les coses anaven a un ritme diferent del d'Europa.

Un altre tema seria com eren d'importants els llibres en un moment en què la gent no tenia accés a cap altra forma d'informació i distracció, especialment en el món rural. El protagonista era un autèntic engalipador i xerraire i era capaç de trobar el llibre adient per a cada persona. Una idea que encara avui dia ens costa.

Finalment, el tema de la casualitat. Com una decisió potser de no gaire trascendència pot canviar la vida d'una persona. La protagonista només pretenia anar-se'n de vacances durant un mes, però la seva espontània decisió va canviar el seu destí. 

Trobem que aquests temes estan tractats d'una manera molt lúdica, amb aventures potser un tant inversemblants, però molt amenes i ben escrites.

Vam parlar de llibres i lectures i de preus i valors i de més coses que se'ns van anar acudint.



Al final li vam posar nota com sempre: 7 + 7 + 8 + 7 + 7+ 7 + 7 + 7 = 7.125





dimarts, 30 de maig de 2017

BIBLIOLOVERS: UN LLARG HIVERN


El grup de lectors del Bibliolovers a la terrassa de la Biblioteca
El mes de maig hem llegit l’obra del novel·lista irlandès, Colm Tóibín, Un llarg hivern, escrita l’any 2007, una novel·la deliciosa que l’autor va escriure a partir de les seves estades als Pirineus. 
La novel·la, amb una traducció brillant de Víctor Compta, ens parla de la història d’una família pagesa del Pirineu: el pare, la mare i els dos fills, el Miquel i el Jordi. 
Durant l’estada del germà petit a la mili és quan el fill gran descobreix que la mare és alcohòlica. El pare, per recomanació del metge li buida els bidons que tenia plens de vi. Com a reacció, la mare fuig de casa, sense dir res a ningú, en un dia de plena tempesta de neu. 

El personatge principal és el Miquel, el fill gran, a través del qual l’autor fa una evolució emocional de la fugida de casa de la mare, conjuntament amb el Manolo, l’ajudant de la família per fer les tasques de la llar i cuidar els animals.

El llenguatge és ric, frases curtes i descripcions acurades, entre les quals sobresurt el tractament del cel, genial, primer un cel “llampant” (pàg. 39) per passar a un cel “enfosquit” (pàg. 44) fins a acabar amb un cel “ple de voltors” que busquen algun cos per la muntanya (pàg. 87), un recurs literari que l’autor fa servir per emfatitzar l’estat d’ànim dels personatges i la situació que viuen.

La trobada dels Bibliolovers ha generat un debat al voltant de temes com l'homosexualitat (Miquel/Manolo); l'alcoholisme (de la mare); la identitat personal (el Manolo fa “feines de dona” i reivindica la realització de les feines de la llar sense que, necessàriament, hagi de ser una dona); la vida dura de la muntanya (que es reflecteix a la novel·la amb les tasques que fa cada membre de la família); el fet que un esdeveniment imprevist et pot canviar la vida (personal i de la família com la fugida de la mare), la mirada del cel, entre d'altres.


La propera novel·la marxem d’un autor irlandès per llegir una autora nord-americana Olive Kitterridge, d'Elisabet Strout. La trobada serà el proper 29 de juny.