dijous, 13 de juliol de 2017

MONTSERRAT ROIG: EL TEMPS DE LES CIRERES



El Club de lectura de tarda es va acomiadar fins al curs que ve amb la darrera reunió abans de l'estiu.

En aquesta trobada es va comentar la novel·la El Temps de les cireres de Montserrat Roig. 
Aquesta autora, a part d'escriure novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics, també va destacar com a entrevistadora i presentadora en diversos programes de televisió.

El Temps de les cireres  és una novel·la ambientada durant la decadència del franquisme i retrata els mons tan diferents que el regim tolerava i els que no, des del món estudiantil a la tolerància envers els precursors de la inflació del totxo. 

En aquest context, la noia protagonista del llibre, qui pertany a una família benestant, decideix fugir a Londres i anar a viure en un ambient més liberal i progressista. Però a la tornada descobreix que l'experiència no l'hi ha proporcionat res que ompli els seus ideals, més aviat tot el contrari.

Tots els participants van coincidir en el fet que, malgrat  que el llibre no els hi havia desagradat, s'esperaven molt més de la literatura de la Montserrat Roig. 
Potser aquest no és un dels seus llibres més representatius, però amb aquesta lectura hem volgut fer un petit homenatge a una autora que desgraciadament ens va deixar molt més aviat dels que ens hauria agradat.

Els lectors passaran l'estiu descansant, però també llegint, doncs s'han portat cap a casa dos llibres que es comentaran en la trobada del mes de setembre.

Fins aleshores, us desitgem a tots i a totes, molt bones lectures i un millor estiu.

dilluns, 3 de juliol de 2017

MAR BOSCH OLIVERAS: LES GENERACIONS ESPONTÀNIES

Arriben les vacances i amb elles els diferents clubs de lectura de la biblioteca de Martorell fan una aturada en la seva activitat.


El club de lectura de nit es va reunir per darrera vegada en el local de la biblioteca. En aquesta reunió es va comentar el llibre les Generacions espontànies de l'autora Mar Bosch.
El llibre havia estat triat per ser divertit i fàcil de llegir, i també per la manera d'enllaçar les històries.



El primer comentari dels lectors va ser la sorpresa que ens van portar molts amb el llibre, que no era precisament el que esperàvem, un al·legat del món laboral i de com el jovent el té prou difícil en l'actualitat. 
El que en realitat vam trobar, va ser un relat prou hilarant, amb una protagonista molt excèntrica i gens habitual. Potser l'entorn en el qual està situat el llibre si és aquesta societat competitiva.
Alguns lectors veuen la crítica social, no només al món laboral, sinó a la societat que ens marca un camí del qual difícilment ens podem sortir, mentre que per una altra part demana creativitat. Es premia la iniciativa, però no es deixa que la gent se'n surti d'unes línies determinades.



És veritat que hi han històries molt rocambolesques, però els lectors vam fer una lectura metafòrica. 



Les exageracions, el personatge tan caricaturesc i les situacions surrealistes no són més que un camí per posar en evidència els paranys de la realitat. Com el món laboral, per exemple, que demana més i més a les persones, el préssec cada cop més gran, per exemple, que alguns també han vist com a la representació de l'egoisme.
El que els lectors troben més positiu és la lectura final de "sigues tu mateix i triomfaràs".



El final del llibre no agrada a ningú. Tots pensem que l'autora no va saber exactament com acabar-lo i va fer un final massa rosa i ensucrat.
Hi ha qui critica la falta de versemblança del personatge, que a alguns recorda a Ignatius, el protagonista de La conjura dels enzes i d'altres a la protagonista del diari de Bridget Jones.



Li posem nota: 8 + 8 + 7 + 6 + 6 + 7 +7 + 7 +7 = 7

dilluns, 12 de juny de 2017

PILAR RAHOLA: MARIONA

El grup de lectura de tarda ens vam reunir per comentar la lectura de la novel·la Mariona de Pilar Rahola. 

Com tots sabem, la Pilar Rahola és un personatge molt mediàtic. Escriptora, articulista, col·laboradora en tertúlies televisives, política, defensora de la causa jueva... tan polifacètica que  tots teníem ganes de comprovar quin era el seu estil literari en el moment d’escriure una novel·la. 
La primera gran sorpresa que ens hem trobat en el moment d’iniciar la lectura del llibre ha estat l’ús d’un català propi de l'època en la qual està ambientada la novel.la. 
Això fa que al principi costi una mica d’entrar dins la trama, ja que algunes de les paraules (com per exemple “bullangues”) s'han de buscar al diccionari per comprendre el seu significat.


La novel.la està protagonitzada per la Mariona, una jove de la vila de Gràcia que l’any 1824 està a punt de casar-se. Porta una vida humil i senzilla, però les circumstàncies històriques de l’època (vagues, revoltes, repressions, etc.) l’obligaran a lluitar per la seva pròpia supervivència i la dels seus fills i néts.

Per damunt de tot, en el llibre està sempre present el tema de les lleves, les temudes lleves que s’enduien els fills a la guerra i molt probablement a morir lluny de casa. 

En la novel.la queda molt clar que les persones amb diners tenien la possibilitat de pagar perquè els seus fills no anessin a la guerra. I les persones que no podien pagar (com per exemple la Mariona) eren capaces d’arribar a entregar el seu cos per aconseguir salvar el fill d’anar a les lleves. 

En general, el llibre ha agradat, tot i que la majoria va coincidir que la història es mereixia una protagonista amb un caràcter més fort i lluitador. 

La Mariona no deixa de ser una persona que es deixa portar per les circumstàncies del destí i només cap a la part final del llibre és capaç de demostrar una mica més de caràcter. 

En realitat, el veritable argument del llibre és la pròpia història de Catalunya durant aquells anys complicats i convulsos (els bombardejos militars, la maçoneria, la Renaixença, les lleves, les lluites al carrer, etc.). La Mariona només serveix com a fil conductor de la novel.la.



divendres, 2 de juny de 2017

CRISTOPHER MORLEY: LA LLIBRERIA AMBULANT


En la darrera cita del club de lectura de nit ens vam reunir un grupet de participants per comentar el llibre de Christopher Morley, la llibreria ambulant.

El llibre havia agradat, principalment, per trobar-lo divertit i lleuger, una faula entorn de l'amor pels llibres que ens va donar  per a una estoneta de tertúlia.

En primer lloc, està el tema del feminisme. Més avançat als Estats Units que a Europa, ens trobem un llibre escrit en la segona dècada del segle XX que planteja el tema de l'emancipació de la dona. 
Ens van sorprendre detalls, com ara que la protagonista estalviés per a comprar-se un cotxe, en la segona dècada del segle XX i en el món rural! I és que als Estats Units sembla que les coses anaven a un ritme diferent del d'Europa.

Un altre tema seria com eren d'importants els llibres en un moment en què la gent no tenia accés a cap altra forma d'informació i distracció, especialment en el món rural. El protagonista era un autèntic engalipador i xerraire i era capaç de trobar el llibre adient per a cada persona. Una idea que encara avui dia ens costa.

Finalment, el tema de la casualitat. Com una decisió potser de no gaire trascendència pot canviar la vida d'una persona. La protagonista només pretenia anar-se'n de vacances durant un mes, però la seva espontània decisió va canviar el seu destí. 

Trobem que aquests temes estan tractats d'una manera molt lúdica, amb aventures potser un tant inversemblants, però molt amenes i ben escrites.

Vam parlar de llibres i lectures i de preus i valors i de més coses que se'ns van anar acudint.



Al final li vam posar nota com sempre: 7 + 7 + 8 + 7 + 7+ 7 + 7 + 7 = 7.125





dimarts, 30 de maig de 2017

BIBLIOLOVERS: UN LLARG HIVERN


El grup de lectors del Bibliolovers a la terrassa de la Biblioteca
El mes de maig hem llegit l’obra del novel·lista irlandès, Colm Tóibín, Un llarg hivern, escrita l’any 2007, una novel·la deliciosa que l’autor va escriure a partir de les seves estades als Pirineus. 
La novel·la, amb una traducció brillant de Víctor Compta, ens parla de la història d’una família pagesa del Pirineu: el pare, la mare i els dos fills, el Miquel i el Jordi. 
Durant l’estada del germà petit a la mili és quan el fill gran descobreix que la mare és alcohòlica. El pare, per recomanació del metge li buida els bidons que tenia plens de vi. Com a reacció, la mare fuig de casa, sense dir res a ningú, en un dia de plena tempesta de neu. 

El personatge principal és el Miquel, el fill gran, a través del qual l’autor fa una evolució emocional de la fugida de casa de la mare, conjuntament amb el Manolo, l’ajudant de la família per fer les tasques de la llar i cuidar els animals.

El llenguatge és ric, frases curtes i descripcions acurades, entre les quals sobresurt el tractament del cel, genial, primer un cel “llampant” (pàg. 39) per passar a un cel “enfosquit” (pàg. 44) fins a acabar amb un cel “ple de voltors” que busquen algun cos per la muntanya (pàg. 87), un recurs literari que l’autor fa servir per emfatitzar l’estat d’ànim dels personatges i la situació que viuen.

La trobada dels Bibliolovers ha generat un debat al voltant de temes com l'homosexualitat (Miquel/Manolo); l'alcoholisme (de la mare); la identitat personal (el Manolo fa “feines de dona” i reivindica la realització de les feines de la llar sense que, necessàriament, hagi de ser una dona); la vida dura de la muntanya (que es reflecteix a la novel·la amb les tasques que fa cada membre de la família); el fet que un esdeveniment imprevist et pot canviar la vida (personal i de la família com la fugida de la mare), la mirada del cel, entre d'altres.


La propera novel·la marxem d’un autor irlandès per llegir una autora nord-americana Olive Kitterridge, d'Elisabet Strout. La trobada serà el proper 29 de juny.

dilluns, 29 de maig de 2017

CLUB DE LECTURA FÀCIL: LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES

En la darrera sessió del Club de lectura fàcil, un grupet de participants es va reunir per comentar el llibre La Volta al món en 80 dies de Jules Verne.


El llibre va agradar molt a totes les persones que l’havien llegit. Es tracta d'una adaptació d’aquesta obra clàssica que explica el viatge al voltant del món que fa el Sr. Fogg juntament amb el seu lleial criat. 

Els dos personatges han agradat molt als lectors: el Sr. Fogg pel seu caràcter flegmàtic, immutable, ordenat i metòdic i el seu criat per la lleialtat i fidelitat que li demostra en tot moment. Són dos personatges plens d'humanitat als quals el lector acaba estimant.


La conductora del club de lectura fàcil, Catalina Rivera, va aprofitar l’ocasió per ensenyar als participants (la majoria dels quals són alumnes del Servei Local de Català) a utilitzar els atles de la biblioteca. Va proposar-los un exercici consistent en què cada membre del club havia de dissenyar una ruta turística que tingués la mateixa durada que el viatge que va fer el Sr. Fogg. Cada participant havia de fer servir els atles per triar el seu lloc de destí i també havia d’indicar els mitjans de transport que tenia intenció d’utilitzar per arribar als llocs que volia visitar. 

La darrera reunió del club de lectura fàcil d'aquest curs ha estat una sessió molt dinàmica i participativa.

Durant les quatre sessions que s’han portat a terme d’aquesta activitat, els participants s’han familiaritzat amb l’ús del material de lectura fàcil que té la biblioteca en el seu fons. 

Aquest material està elaborat amb especial cura per tal  que puguin ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats per utilitzar el català com a vehicle d’intercanvi i comunicació entre les persones.

divendres, 26 de maig de 2017

JOHN STEINBECK: DE RATONES Y HOMBRES




En la darrera reunió del Club de lectura de nit es va comentar el llibre De ratones y hombres, del premi Nobel nordamericà John Steinbeck.
El llibre va agradar a tothom, ja que és l'autor tracta temes molt importants i que ens van donar molt per reflexionar. 



Es tracta d'un llibre escrit l'any 1937 i situat en el context dels anys posteriors a la Gran Depressió i abans de la SGM, en el qual l'autor ens narra l'aventura de dos homes que viatgen pels EEUU treballant per diferents ranxos.
Trobem en aquest llibre una sèrie de personatges absolutament miserables i desarrelats, gent decadent que sobreviu sense gaires esperances en el futur.



Els protagonistes són dos amics, un dels quals és un discapacitat psíquic incapaç de controlar els seus impulsos. Tots dos tenen una relació molt especial i un d'ells és absolutament dependent de l'altre. La vida de tots dos és itinerant i el seu somni seria tenir una petita granja en propietat. 
Aquest somni és l'autèntic motor de les seves vides i també és la connexió amb altres personatges igual de desesperançats.



El títol del llibre prové d'un poema de l' autor escocès Robert Burns titulat "A un ratolí" i es refereix als plans que es van fent durant la vida, molts del quals no arriben a fer-se realitat.


De fet, Steinbeck es caracteritza per descriure la vida dels més pobres de la societat i de donar cops a les seves ànsies de tirar endavant. L'esquema es repeteix en altres obres com ara Las uvas de la ira o La Perla.
D'alguna manera, Steinbeck equipara als homes pobres als animals, en el sentit que queden a expenses de la natura, sense cap protecció davant d'ella. 
En aquest cas, el tràgic final és paral·lel al del vell gos d'un dels altres personatges.




A partir d'aquesta lectura parlem del tema de la decadència de l'ésser humà, de les malalties mentals, o de les diferències entre la nostra societat i la nordamericana, de com les persones més maltractades poden convertir-se fàcilment en maltractadors... però també de l'amistat, de l'amor i de la solidaritat.


També valorem el llenguatge (que no ens sembla especialment barroer, tal com hem llegit que es considera als Estats Units) i les descripcions, que ens ensenyen moments de gran bellesa, moments en els que el temps s'atura per donar pas a escenes de gran dramatisme.




Com sempre votem, amb el següent resultat:


8 + 8 + 9 +9 + 8 + 8 + 8 + 8+ 8 = 8.22